“Vam ser la primera companyia teatral de Menorca que actuà a Barcelona"
40 anys de la Companyia Nura
Tocats des Boll, Engalipada d’un pis pilot, Virgo Potens, L’Amo en Xec de s’Ullastrar i Per una vida més alta són algunes de les obres que interpretà la Companyia Nura durant els més de 15 anys dalt l’escenari. Dirigit per Jeroni Marquès, el grup teatral, encara que mai arribà a ser considerat professional, omplí les sales dels teatres menorquins. Pili Anglada, vídua de Jeroni i fundadora de Nura juntament amb el seu marit, rememora el sorgiment de la companyia.
-Com nasqué Nura?
-L’any 1970 ens vam escindir del grup Delfí Serra, en la qual actuàvem, perquè volíem fer un tipus de teatre diferent, enfocat a l’alta comèdia, encara que també vam fer alguns drames. Com a Companyia Nura vam començar a representar les obres guanyadores del Premi Born, entre les quals es trobaven Per una vida més alta o Els Lleons. També vam interpretar molts textos de Joan Mas.
-Les companyies teatrals solen canviar els actors depenent de les necessitats de l’obra. Qui formava part de Nura?
-Quan vam començar hi havia en José Serra i na Magdalena Gonyalons, n’Andreu Genestar i na Mari Fontestad, en Mateu, en Jeroni i jo. Després vàrem anar incorporant altres actors i actrius, depenent del repart necessari. Agafàvem gent jove com na Lina Xexo, n’Àngela Caules, na Margarita Juan cintrano, na Maria Florit… No fèiem càstings, però quasi.
-On assajaven?
-Cada dia, de dilluns a divendres, ens trobàvem a la sala que ara s’anomena Jeroni Marquès, del Cercle artístic. No podien aturar les projeccions de cinema al Teatre des Born, per la qual cosa dalt l’escenari tan sols hi féiem els darrers assajos.
-No es deu enrecordar de tots els teatres on van actuar?
-Ja ho crec! A Menorca vam visitar els de Ciutadella, Maó, Mercadal, Ferreries, Alaior i Sant Lluís, però també representàvem obres a Palma i Barcelona. A la capital mallorquina vam omplir el teatre durant una setmana seguida amb Una dona per un rei, encara que no a la Sala Magna, sinó a la petita, de tres-centes localitats. Amb Pobres Casats, al Teatre Principal de Palma, també vam tenir un gran èxit. Si a Menorca, anant d’aquí i d’allà fèiem durar l’obra més d’una setmana, a Palma estàvem molt més temps a cartellera. Sincerament, no érem professionals, però amb les condicions amb què ens rebien era com si ho fossim.
-Un dels seus èxits fou l’Amo en Xec de s’Ullastrar, la tragicomèdia que podríem classificar com un dels clàssics del teatre menorquí.
-La primera vegada que la Companyia Nura la va representar ho fagué a Barcelona, pels menorquins que vivien allà. Vam ser la primera companyia teatral de Menorca en visitar la ciutat comtal! La Casa de Menorca va llogar l’Orfeó Graciat i acudí tant públic que vàrem haver de demanar cadires al veïnat. Va ser un èxit, però per a les següents representacions ens vam obligar a reduir el guió, ja que l’obra era tan llarga que quan acabava la primera sessió, la pròxima havia de començar immediatament. Era tan esgotador, sobretot per jo, que estava a la primera i última escena, que no aturava un moment. Una vegada em vaig encaparrotar i deia que no sortiria. Per aconseguir calmar-me els nervis, em van donar una pastilla d’animar!
-Quina de les obres interpretades és la seva predilecte?
-L’amor meu és Ca Nostra, encara que també vaig disfrutar amb Una dona per un rei on interpretava els personatges de la sogra, la presidenta d’Acció Catòlica i la monja.
-Una vegada acabades totes les sessions d’una obra, la merescuda celebració. Recorda alguna en especial?
-A Palma vam dur dos coloms, mascle i femella, per a l’hora de la festa, celebrar el seu casament. Vam fer el vel per la núvia, el capellet de copa pel nuvi… Però la desadora quan va entrar a netejar, va fer crits i escàndol perquè no havíem avisat a l’hotel i va trobar-se la gàbia amb els ocells a l’habitació.
L’ATREZZO
-La decoració de l’escenari, així com la vestimenta dels actors i actrius, és una part fonamental per ambientar l’obra i introduir l’espectador en l’univers fictici que se li presenta. Per construir els decorats era un problema anar de poble en poble?
-L’escenografia s’adaptava, es feia desmontable per així poder-la traslladar. Van ser diferents els que ens dissenyaren els decorats de les diverses obres: en Min, el fuster des Born; l’arquitecte Domingo Enrich, que va fer el montatge de Virgo Potens. En aquesta obra, que estrenàrem a Palma, la decoració va causar un gran impacte en el públic. En la primera escena jo estava esperant per baixar l’escala, d’estil rococó, al final de la qual m’esperava n’Andreu, que feia de majordom i quan aixecaren el teló els espectadors van aplaudir l’escenografia. Això ens va sorpendre tant, no ens havia passat mai, que em vaig bloquejar, em vaig quedar en blanc, perquè no m’ho esperava. En vaig passar un fum per tornar a concentrar-me.
-Del vestuari qui se n’ocupava?
-Jo i una modista molt aguda, n’Inés, decidíem el vestuari i el confeccionàvem. Arreplagava fotos antigues per escollir la roba d’època i feia perdre el seny a Can Coll per escollir les teles. Disfrutava tant fent teatre com triant la vestimenta dels actors. Per l’últim Foc i Fum el Cercle Artístic em va donar permís per gastar 100.000 pessetes en vestuari, molt per aquell moment, cosa que em va permetre no mirar prim i passar-m’ho d’allò més bé.
FOC I FUM
-L’obra que més van interpretar fou el clàssic Foc i Fum de Joan Benejam.
-En Jeroni en va dirigir molts. Durant aquells anys s’estipulà que Foc i Fum, que des d’un principi s’havia interpretat a Es Born, es representaria un any a cada teatre del poble, alternant Es Casino Nou, Es Casino des Born i Cal·lós. No obstant, un any vam arribar a interpretar-la a Villacarlos en un escenari a l’aire lliure. Un desastre! Les cortines es borinaven, la veu se n’anava… Mai més vam fer teatre a la fresca.
-L’última representació que va fer la companyia del clàssic també va ser molt especial.
-Vam fer la xuleria d’interpretar-la durant set dies seguits amb dos Carrelets, dues Francisques i dos Bartomeus.
-Però durant el període que Nura interpretà l’obra, es van rompre motlles.
-A Foc i Fum vam introduir la tarima des Pla i com na Francisca baixa per les escales durant aquella escena. Però el canvi més gran fou la visita de s’homo des Be, tradició que encara perdura.
La idea va sorgir durant l’últim assaig de l’obra, en la vetlla d’es Be; devien ser la una de la matinada. Quan estàvem a punt d’anar a casa ens van comentar que qui posava es Be aquell any era l»amo de Son Tica, cosa que ens va fer tanta gràcia que, engrescats, vam decidir anar a visitar l’animal, que encara que avui en dia és molt comú, en aquell temps no es feia.
Arrel d’aquella improvitzada visita l’any següent en Jeroni va proposar a l’Ajuntament que s’homo des Be entràs a Foc i Fum. No li van assegurar res, tan sols que ho comentarien a la Junta de Caixers i, si en el mateix dia des Be s’adonaven que tenien temps per entrar al teatre, enviarien un policia a avisar-nos. Finalment va ser possible i, després d’aturar l’obra, en Jeroni sortí a l’escenari dient: “No passa res, només tenim una sorpresa per vostès”. Llavors va entrar tota la comitiva entre els aplaudiments del públic.
L’any 1982 la Companyia Nura es despedí dels escenaris amb l’última representació de L’amo en Xec de s’Ullastrar. En cap cas fou per falta de repart ni per la caiguda de la qualitat de la companyia, ja que, segons na Pili, les obres sempre van ser molt ben rebudes i van acumular èxits fins l’últim moment.
Maria Dabén Florit Publicat a El Iris l'agost de 2011
Maria Dabén 
Posted on noviembre 23, 2011
0